“Quan la ment està completament silenciosa, tant en els nivells superficials com en els profunds; el desconegut, l’incommensurable pot revelar-se.”  Jiddu Krishnamurti

Des de sempre he estat una persona sensible però no va ser fins als 40 que vaig descobrir com m’afectava aquesta manera de percebre el dia a dia. Des de llavors la meva vida ha anat donant un gran tomb, ja que m’ha permès passar des de “el que havia de ser” a “el que em neix ser”. Aquesta transformació, a part de donar-me molta tranquil·litat, ha fet que em posi en contacte amb mi mateixa, amb els altres i que entengui l’entorn d’una altra manera, molt més rica i interessant.

Sempre he estat una persona inquieta interessada per tot, viatgera del món, per això tinc una àmplia formació i experiència en idiomes, comunicació, teràpia i docència. Tot això ara em sembla poc rellevant, ja que en teràpia estic des del que soc, sense tanta capa, ni tant de diploma, em permet estar des d’un lloc més autèntic, des d’una dona a la qual li impacta profundament la vida.

Continuo aprenent constantment, descobrint altres maneres d’estar, de ser en col·lectivitat, d’entendre els canvis que ens demana el moment en què ens ha tocat viure. Actualment també estic combinant capacitats apreses amb unes altres que venen heretades i que fins ara no havia estat capaç de prendre. Això fa que em trobi constantment a la frontera del coneixement, que sigui una exploradora de nous camins i que pugui acompanyar aportant una mica de llum a llocs que ja he transitat.